Com es viu la vellesa avui?

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×

En les societats desenvolupades es viu més temps i amb millors condicions de vida.

A Espanya estem experimentant uns canvis demogràfics i socials que afecten profundament a la forma de viure la vellesa:

Una societat cada vegada més gran

L’esperança de vida augmenta i, al mateix temps, cau la natalitat: ens convertim en una societat en procés d’envelliment.

Per primera vegada en la història espanyola, hi ha més persones grans (de més de 65 anys) que nens (0-14).

Evolució de la població de 0-14 anys i de més de 65 entre 1900 i 20491

Evolució de la població i envelliment

* de 1900 a 2007 les dades són reals, de 2010-2049 es tracta de projeccions.
Font: INE: INEBASE: 1900-2001: Xifres de població. Resums provincials de població segons sexe i edat des de 1900 fins a 2001.
2007: Revisió del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener de 2007.
2010-2049: INE: INEBASE. Projeccions de població a llarg termini. 2009-2049.

Gent gran més activa

Persones grans més actives

Es retarda l’edat en què les persones es fan dependents.

Es parla, cada vegada més, d’una “quarta edat” o de les persones “molt grans” perquè les persones entre els 65 i 75 anys gaudeixen, en general, d’autonomia i bona salut.

Necessitat d’atenció a la dependència

Tenim un millor sistema d’atenció sanitària, i per això vivim més i triguem més en necessitar cures.

Però també creixen les malalties degeneratives entre els molt grans i augmenta el nombre de persones amb dependència severa.

L’increment de demències i Alzheimer farà més necessària l’atenció a les persones grans en les pròximes dècades.

Evolució de la població gran, 1900-20492

Evolució de la població més gran de 65 anys i de la més gran de 80 anys

Font: 1900-2001: Xifres de població. Resums provincials de població segons sexe i edat des de 1900 fins a 2001.
2020-2049: INE: INEBASE. Projeccions de població a llarg termini. 2009-2049. Consulta al febrer de 2010.
2010: INE: INEBASE. Avanç del padró a 1 de gener de 2010.

Canvis en l’estructura familiar

A Espanya, la tasca de cuidar a les persones grans recau en les famílies.

Un 71,4% les persones dependents reben atenció familiar de forma principal.

Tanmateix, aquesta realitat canvia alhora que evoluciona l’estructura familiar i el paper social de la dona.

D’una banda, les famílies es “verticalitzen”: hi ha menys membres, però conviuen més generacions. Això fa que augmenti el nombre d’anys que conviuen pares, fills i avis, però que es tingui menys capacitat d’atendre les persones grans.

D’altra banda, segueixen augmentant les taxes d’activitat de les dones de més de 40 anys, que són les que majoritàriament tenen cura de les persones grans dependents.

Aquests dos canvis faran cada vegada més necessari recórrer a les atencions dispensades per personal professional (cures formals).

Augment de la quantitat i varietat de les cures formals

Als països europeus on les cures professionals estan més esteses, les persones grans prefereixen aquest tipus de cures i aquesta és la tendència que es comença a observar a Espanya.

En els últims anys, es veu una major presència d’ajuda formal a través de centres de dia, ajuda a domicili o estades temporals en residències. Noves fórmules que responen a unes necessitats cada vegada més variades.

Ens enfrontem al repte d’anar substituint part de la cura informal familiar per atenció formal. Però aquests serveis geriàtrics han de tenir en compte la diversitat de la persona gran: diversitat en estat de salut, en l’entorn familiar, en el nivell socioeconòmic, etc.

Coneixement i utilització de recursos socials, 1998-20103

Evolució de l'ús i el coneixement dels serveis per a les persones grans

Font: CIS-Imserso: La soledat en les persones grans, 1998 (és. 2.279). Imserso: EPM, 2010

A més, Espanya és el país europeu on els fills viuen més a prop dels seus pares grans. Per això, hi ha una tendència a l’increment dels serveis professionals d’atenció que complementen el suport familiar (com els centres de dia) i que permeten que les persones grans mantinguin al màxim la seva autonomia.

1 Envejecimiento activo. Libro blanco. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. IMSERSO. Pàg. 39

Libro blanco del envejecimiento activo. Pàg. 40

3 Libro blanco del envejecimiento activo. Pàg. 68

Lectura recomanada

Libro blanco del envejecimiento activo. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. IMSERSO.

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×

Etiquetes: ,

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×
Licencia de Creative CommonsAquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Unported