Tenir cura del peu diabètic

Les persones grans que pateixen diabetis de tipus 2 o diabetis mellitus no insulinodependent han de tenir especial cura amb els seus peus. Com a conseqüència d’aquesta malaltia el teixit dels nervis es pot veure afectat per l’anomenada neuropatia diabètica o pèrdua de sensibilitat en les extremitats del cos, i també es pot donar una falta d’irrigació sanguínia adequada, anomenada isquèmia.

La pèrdua de sensibilitat pot fer que en produir-se qualsevol ferida o úlcera als peus la persona afectada no se n’adoni i si, a més, no rep prou sang i oxigen a les extremitats aquestes ferides poden trigar més en curar-se, constituint un perillós focus d’infecció que en casos extrems pot arribar fins i tot a la gangrena i amputació d’algun membre.

La detecció precoç de qualsevol lesió o ferida als peus i una visita immediata al metge poden, per tant, estalviar complicacions serioses.

Prevenir lesions en el peu diabètic de les persones grans

El primer que cal fer és seguir les recomanacions generals per al control i tractament de la diabetis que, de ben segur, ens haurà donat el metge o infermera:

• fer exercici físic de manera habitual
• seguir les pautes dietètiques: adoptar una alimentació variada i ordenada, controlar el consum de greixos i el colesterol, no consumir alcohol
• controlar els nivells de glucosa en sang
• prendre la medicació
• no fumar (el tabac afecta la circulació de la sang)

A més, cal adoptar un seguit de mesures per prevenir o reduir en la mesura del possible els problemes de salut dels peus que ens pugui produir la malaltia.

Per poder veure correctament totes les zones del peu i si s’està fent una autoexploració pot ser d’ajuda utilitzar un mirall. També se li pot demanar a un familiar o persona de confiança que ens la faci.

Revisió diària i completa del peu diabètic

Cal revisar bé les plantes, talons, costats, la part superior dels peus i especialment entremig dels dits, on és fàcil que les lesions passin més desapercebudes, buscant:

• pell seca o esquerdada, talls, ampolles o úlceres. Qualsevol ferida pot ser susceptible d’infectar-se i s’ha de vigilar amb atenció
• hematomes o inflamació
• canvis de color
• falta de sensibilitat
• dolor
• durícies

En cas de detectar qualsevol d’aquestes coses cal acudir ràpidament al metge o infermera.

Higiene del peu diabètic

S’ha de realitzar una higiene diària tenint en compte que és millor fer-ho en dutxar-se i no fent un bany exclusiu dels peus perquè la pell queda massa tova i l’aigua pot estar massa calenta. A més cal:

• utilitzar aigua tèbia. Per comprovar la temperatura de l’aigua es pot utilitzar el colze o el braç. Si cal enretirar-los és que està massa calenta
• emprar sabons neutres i suaus
• si es té dificultat per arribar als peus es pot emprar un raspall amb un mànec llarg. El raspall ha de ser tou, mai dur
• esbandir bé els peus perquè no quedin restes de sabó
• assecar de manera curosa i suau els peus. Es pot fer donant petits copets amb la tovallola, assegurant-se que no quedi humitat entre els dits
• hidratar les zones seques amb una crema de lanolina, evitant posar-ne entre els dits

Després de dur a terme la higiene no convé sortir a caminar ja que la pell triga una estona en recuperar-se i cal deixar que la crema, si se n’ha aplicat, s’absorbeixi correctament.

Pedicura i podologia del peu diabètic

És molt important tenir cura de les ungles dels peus:

Servei de podologia de la Residència Santa Maria del Tura, a Olot. A les residències de l’IRSGJ es valora el risc de peu diabètic dels residents que pateixen aquesta malaltia i s’adequa l’atenció depenent del nivell de risc detectat. Les actuacions diàries son l’observació, l’exploració neuropàtica i vascular (en casos d’alt risc) i la prevenció.

• s’han de tallar amb tallaungles, mai amb tisores ni qualsevol altre instrument amb què ens puguem fer talls o ferides
• abans de tallar-les es poden remullar els peus en aigua tèbia per estovar-les
• no s’han de deixar massa llargues, massa curtes o mal tallades
• s’han de tallar horitzontalment, deixant les vores rectes. Si es tallen fent una forma rodona poden tornar-se encarnades
• per tal d’eliminar vores irregulars es pot utilitzar una llima de cartró

Les persones grans que tenen durícies als peus i pateixen diabetis haurien de visitar el podòleg. La Seguretat Social, a Catalunya, i si així ho demana el metge de capçalera, cobreix algunes visites anuals al podòleg per a les persones grans amb diabetis.

De tota manera, si es tenen durícies i el metge ha donat permís per tractar-les a casa cal anar amb compte i utilitzar una pedra tosca per eliminar-les, fregant suaument, mai tallant. Tampoc és convenient utilitzar productes químics per tractar-les, si no han estat receptats pel metge.

Altres recomanacions per a la cura del peu diabètic

La insensibilitat (neuropatia diabètica) als peus que poden patir les persones grans amb diabetis fa que calgui tenir en compte algunes mesures preventives per evitar ferides, cremades, congelacions, etc.:

• no dur calçat sense mitjons
• no caminar descalços
• evitar la calor directa sobre els peus (sol, sorra calenta de la platja, mantes elèctriques, bosses d’aigua calenta, etc.)
• utilitzar, si és considera convenient, calçat específic i còmode, adequat per protegir la pell i evitar úlceres o ferides
• si es té fred als peus utilitzar mitjons de llana i cotó