Tenir cura d’un familiar gran. Ha arribat el moment de pensar en una residència?

Ingressar un pare o familiar proper en una residència és una decisió dolorosa que pot generar un fort sentiment de culpa i tensions en el nucli familiar. Hi pot haver opinions diferents entre els familiars i fins i tot sentiments oposats dins d’una mateixa persona i, si finalment es pren la decisió de traslladar la persona gran a una residència, és freqüent pensar que un no ha fet tot el que estava a les seves mans o que no ha actuat com caldria.

No cal negar les emocions que se senten en aquesta situació. Aquestes emocions són part de nosaltres i poden ajudar-nos en l’adaptació al canvi. L’important és identificar-les i intentar gestionar-les per evitar que ens controlin.

Generalment, el cuidador principal se sent en l’obligació moral d’arribar a les condicions més extremes de cansament i estrès o fins i tot arribar a emmalaltir, abans d’atrevir-se a tractar el tema amb la família. En aquests casos, a la culpa i la tristesa s’hi suma l’extenuació, que complica el procés i amplifica les emocions.

Per això és important tenir cura dels cuidadors i no permetre que arribin a situacions de desbordament que seran molt més difícils de gestionar. Prevenir és millor que deixar-se arrossegar pels esdeveniments.

En altres ocasions, l’ingrés es produeix perquè amb la persona a qui s’atén s’ha arribat a una situació que el cuidador no pot gestionar, ja sigui per la dificultat de les atencions físiques o per la situació mental. Quan s’arriba a aquest punt, sorgeix el dubte de si el familiar gaudirà de millors atencions en un centre especialitzat o si l’afecte que rep a casa supleix les deficiències en la cura.

Quina és la millor manera de tenir cura d’una persona gran?

Depèn de la situació de cada persona, però, en línies generals, quan el grau de dependència augmenta, l’opció més satisfactòria és el centre residencial. Les cures a casa, combinades o no amb un centre de dia, són una bona opció per a persones amb autonomia o un grau de dependència moderat, i una opció excel·lent per afrontar l’esgotament del cuidador habitual.

Els centres de dia poden ser una bona opció per a persones amb autonomia o amb un grau de dependència moderat.

L’ideal és que la societat disposi d’un ampli grau d’opcions per poder aplicar les que millor convingui en cada cas. I així, en els últims anys, s’han anat imposant noves fórmules: centres de dia, estades temporals…, l’objectiu és respondre a unes necessitats cada vegada més variades.

En definitiva, la decisió d’ingressar a una persona gran en una residència és gairebé sempre una de les més difícils de prendre, per les implicacions emocionals que suposa. Per això és fonamental que ens informem bé de totes les opcions, que coneguem les característiques i serveis que ofereixen els diferents centres i que planifiquem el procés d’adaptació.

Però també és important que siguem capaços d’entendre els sentiments de tots els familiars que formen part de la presa de decisió i que mostrem sensibilitat i empatia cap a ells, així com que siguem capaços d’expressar els nostres temors i dubtes amb total sinceritat.

Cal recordar que no estarem sols en el procés: els centres residencials compten amb professionals especialitzats que comprenen la situació de la família i de la persona gran i faran tot el possible per facilitar el procés.

I també cal ser conscient que no es tracta d’una decisió irreversible: si el resultat no és satisfactori, si el familiar no s’adapta o el centre residencial no respon a les expectatives, es podrà canviar de centre o valorar altres alternatives.