La incontinència urinària en les persones grans

La incontinència urinària és una pèrdua involuntària d’orina que causa algun tipus de molèstia a la persona, generalment perquè es produeix en un moment i/o lloc inadequats. La funció vesical pot estar afectada per una varietat de condicions que afecten el sistema nerviós i el tracte urinari inferior. Suposa una pèrdua d’una funció fisiològica.

No hem de pensar que la incontinència és exclusivament un problema de l’aparell urinari, sinó que pot estar relacionada amb diferents òrgans o sistemes de la persona gran: aparell nerviós, aparell genital, locomotor, etc….

No hi ha cap dubte que l’envelliment provoca canvis en l’organisme, canvis que afavoreixen que la persona gran tingui més probabilitats de patir-la, però no podem acceptar sense més que pel fet de ser grans s’hagi de perdre la continència. Afecta al voltant del 20-25% de les persones majors de 65 anys i és més freqüent en dones i s’incrementa amb l’edat.

La incontinència urinària en les persones grans pot conduir a una davallada física, funcional i emocional que té conseqüències funcionals, psicosocials i fins i tot econòmiques. Les molèsties que genera poden provocar situacions d’aïllament social, quadres de depressió i ansietat.

Els símptomes poden variar des d’una pèrdua d’orina lleu (en tossir, esternudar, riure, fer exercici, aixecar pesos, aixecar-se del llit o d’una cadira, etc) fins a un desig sobtat d’orinar que s’acompanya de pèrdua de quantitats d’orina abundants.

Sovint les persones afectades són reticents a expressar aquest tipus de problema per vergonya. No es viu com un símptoma sinó com una dèficit.

Cada cas és diferent i cal estudiar-lo d’una manera individualitzada. El diagnòstic es pot fer amb una exploració clínica i a vegades per mitjà d’una sèrie de proves diagnòstiques (estudi urodinàmic, ecografies i radiografies). El tractament pot ser mèdic, quirúrgic o rehabilitador, però sobretot es basa en una sèrie de recomanacions i mesures de reeducació per ajudar a controlar la incontinència i que també serveixen com a prevenció. Quan les recomanacions i exercicis no tenen cap efecte o el deteriorament cognitiu és important, s’ha de recórrer a mesures pal·liatives com ara els bolquers o els sondatges.

Montserrat Parrilla

Coordinadora Assistencial i Responsable Higiénico Sanitaria de la Residència Sta Mª del Tura d’Olot