Com elaborem el dol, estratègies per a l’esperança

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×

La mort d’una persona estimada és un moment difícil i molt estressant pel qual tots passem algun dia. Quan això succeeix s’inicia el procés de dol.

El dol és un procés d’adaptació totalment natural en què les persones intenten restablir el seu equilibri personal i acceptar i acostumar-se a la pèrdua i separació d’una persona a la qual s’estimava. També pot ser degut a la pèrdua d’un objecte preuat, una feina o la salut, com succeeix en el cas de les persones grans.

En aquesta entrada tractarem el dol per la mort d’un ésser estimat.

Pèrdua - Depressió - Procés d'elaboració - Resolució final

Tipus de dol

El dol és necessari i pot ser més o menys complicat depenent de factors com les circumstàncies en què s’hagi produït la defunció, l’edat de la persona morta, si era una mort esperada, els recursos d’afrontament que es tinguin, etc.

Habitualment es distingeix entre tres tipus de dol:

  1. Dol normal. Es produeix una resposta normal davant la pèrdua i té unes característiques predictibles i identificables tant en els símptomes com en el desenvolupament.
  2. Dol complicat. Les fases del dol duren una mica més del que seria habitual.
  3. Dol patològic. La persona se sent impotent davant el dolor de la pèrdua i es trenca el seu equilibri psicofísic. Pot tenir una durada, seqüeles i conseqüències imprevisibles.

Característiques del dol normal

Conèixer les manifestacions del dol és molt útil perquè permet situar-les en un context de normalitat i facilita la comprensió del procés.

Segons W. Worten són:

Sensacions físiques Sentiments Conductes Pensaments
  • Opressió al pit i gola
  • Sensació de buit a l’estómac
  • Hipersensibilitat al soroll
  • Manca d’aire
  • Debilitat muscular
  • Falta d’energia
  • Sequedat a la boca
  • Inapetència
  • Alteracions del son
  • Tristesa
  • Enuig
  • Culpa i autoretret
  • Bloqueig
  • Ansietat
  • Solitud
  • Fatiga
  • Impotència
  • Anhel
  • Emancipació
  • Alleujament
  • Insensibilitat
  • Confusió
  • Somiar amb el difunt
  • Evitar recordatoris del mort
  • Sospirar
  • Plorar
  • Atresorar objectes de la persona morta
  • Buscar i cridar a la persona en veu alta
  • Incredulitat
  • Confusió
  • Preocupació
  • Al·lucinacions breus i fugaces
  • Sentit de presència

Fases del dol

Alguns autors han establert diferents fases del procés de dol però en tractar-se d’un procés dinàmic i molt personal no tothom té perquè passar per totes i fins i tot pot repetir-ne alguna.

FASES MOMENT I / O DURADA DESCRIPCIÓ
Dol anticipat Abans de la mort
  • Es produeix quan es diagnostica una malaltia mortal.
  • Es caracteritza per un xoc inicial i la negació de la mort.
  • Pot ajudar a assimilar la pèrdua.
Shock o dol agut Moment de la mort. Durant hores o dies.
  • Es caracteritza pel xoc emocional.
  • Les persones que el pateixen es veuen afectades física, psicològica, espiritual i socialment.
Dol primerenc Pot durar d’unes setmanes fins als 3 mesos
  • Després d’un període en què hi ha hagut una activitat intensa (gestions, tanatori, etc. ) arriba el moment de la confrontació amb la pèrdua.
  • Es produeixen una pena i dolor intensos, negació, ràbia, culpabilitat…
Dol intermedi Pot durar entre uns mesos i 1 o 2 anys
  • Es pren veritable consciència de la realitat de la mort.
  • És un temps de soledat, aïllament i d’una autèntica depressió que prové del cansament i emocions dels últims mesos. Progressivament els períodes de normalitat es van fent grans i els records són menys dolorosos.
Període de restabliment A partir d’1 o 2 anys
  • Sorgeixen nous desitjos, la depressió desapareix i es torna a viure plenament.

Recomanacions per a les persones que estan de dol

Les persones que estan passant per un procés de dol poden adoptar algunes mesures per atenuar el dolor i el patiment que provoca. Es tracta de recomanacions molt senzilles a tenir en compte tant per la persona en dol com per aquelles que l’acompanyen:

  1. Buscar el suport de familiars i amics. Durant el dol hi ha moments en què la persona necessita estar sola o sentir-se acompanyada. Si es necessita companyia no cal tenir objeccions a demanar-la.
  2. Compartir la vivència amb la comunitat religiosa. Al dolor físic i psicològic d’un dol per mort s’afegeix l’espiritual. Si s’és creient pot resultar de gran ajuda compartir els sentiments, pensaments i dubtes que puguin sorgir amb la nostra comunitat pastoral.
  3. Donar-se permís per viure el dol. Però també és positiu marcar-se petits objectius i obligacions per no aïllar-se i anar reprenent la vida social.
  4. Donar-se permís per a viure i sentir alegria. És molt positiu reprendre o començar a fer activitats que resultin agradables sense sentir culpabilitat.
  5. No prendre decisions importants en les fases més crítiques del dol. En el cas que la presa d’una decisió important sigui ineludible convé demanar ajuda o consultar persones de confiança.
  6. Cuidar-se. Durant el dol és molt important cuidar l’alimentació, fer exercici, cuidar l’aspecte físic, descansar adequadament i evitar el consum de tòxics (alcohol, tabac, etc.).
  7. Permetre’s recordar. Recordar és normal i sa, i també ho és que provoqui alegria o tristesa.
  8. Sortir a l’aire lliure. Sortir de casa i passejar a l’aire lliure millora la situació emocional, sobretot en companyia d’altres persones.
  9. No desfer-se dels objectes o records prematurament. No convé eliminar les coses de la persona morta en un moment en què no es pensa ni se sent amb claredat.
  10. No abandonar la medicació. En el cas de prendre’n alguna, és important no oblidar-se d’ella sobretot en els dies posteriors a la mort.

Recomanacions per amics i familiars

  1. Dedicar temps a la persona sofrent i acompanyar en el dolor.
  2. Comprendre, escoltar i deixar parlar sobre el mateix tantes vegades com calgui.
  3. Compartir els records de la persona morta amb la persona en dol.
  4. Permetre l’expressió de tot tipus de sentiments: tristesa, enuig, ràbia…
  5. Permetre el plor sense interrupcions.
  6. Respectar els moments de soledat i acompanyar la persona quan no vulgui estar sola.
  7. Acceptar la forma en què la persona viu el dol, sense donar presses.
  8. Ajudar en aquelles tasques que siguin difícils per a la persona sofrent.

També són útils els grups de dol, que permeten compartir i expressar la vivència amb persones que estan passant o han passat per la mateixa situació i amb les que de vegades és més fàcil compartir pensaments o sentiments que no es volen o no es poden expressar davant de la família o els amics.

En els nostres centres sociosanitaris i centres de dia oferim suport psicològic a les persones grans que conviuen amb nosaltres i a les seves famílies, en el dol per defunció i també per a altres tipus de dol com el relacionat amb la pèrdua de la salut.

També acompanyem els nostres residents i els seus familiars en el vessant espiritual mitjançant el nostre servei d’atenció espiritual i religiosa, respectant sempre els valors i creences de cada persona.

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×

Etiquetes: ,

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×
Licencia de Creative CommonsAquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Unported