La teràpia ocupacional i la gent gran

Per a les persones grans, així com per a persones més joves que hagin patit algun accident o patologia que n’hagi limitat l’autonomia en qualsevol nivell, les activitats de la vida diària (AVD) tenen un paper fonamental per a l’automanteniment i la participació familiar i social.

La teràpia ocupacional, lligada a la geriatria des dels seus inicis, analitza, avalua, gradua i adapta les activitats de la vida diària per facilitar l’autonomia de les persones. En el cas de la gent gran esdevé, per tant, una eina essencial per a la seva salut i qualitat de vida.

Què són les activitats de la vida diària (AVD)?

Les activitats de la vida diària són totes aquelles que les persones fan de manera quotidiana, com alimentar-se, vestir-se, mantenir una higiene personal, desplaçar-se, relacionar-se, etc.

Una resident de la Residència Nazaret, de Malgrat de Mar, es pentina. Arreglar-se i mantenir la higiene personal són activitats bàsiques de la vida diària.

Existeixen diferents classificacions de les ADV però una de les més senzilles, la de l’AOTA (Associació Americana de Teràpia Ocupacional), distingeix entre:

• Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD). Són les que tenen a veure amb l’àmbit més personal, de tenir cura del cos i de la qualitat de vida d’un mateix.
• Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD). Són les que tenen a veure amb la interacció amb el medi (manteniment de la llar, moure’s en la comunitat, tenir cura dels altres, cuidar nens, emprar les noves tecnologies, etc.). Generalment són activitats complexes i opcionals, és a dir, es poden delegar en altres persones.

Quan es parla de teràpia ocupacional en l’àmbit de les residències per a la gent gran, normalment es treballa principalment per recuperar l’autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària.

Com treballa el terapeuta ocupacional?

El terapeuta ocupacional parteix de la valoració de les capacitats físiques, mentals i socials de la persona gran per veure amb quines activitats de la vida diària ha de treballar.

Un cop detectades les necessitats, treballa amb la persona de manera individual, adaptant-se a les seves capacitats, amb l’objectiu de prevenir la pèrdua, mantenir, o millorar l’autonomia funcional.

Alguns exemples de les tasques que fa el terapeuta ocupacional són:

• Fer un entrenament d’accions que tenen a veure amb la higiene i la cura de la pròpia imatge com dutxar-se, pentinar-se, vestir-se, etc.
• Donar instruccions sobre com cal utilitzar i tenir cura de les ajudes tècniques que utilitza la persona, com ara audiòfons, caminadors, bastons, cadira de rodes, ortesi, pròtesis…
• Proposar exercicis d’economia articular per evitar la sobrecàrrega de les articulacions.
• Treballar amb la persona per adaptar l’entorn immediat a les seves necessitats.
• Entrenar la realització de transferències, és a dir, com seure o aixecar-se de la cadira, del llit…
• Aconseguir un bon control de la postura en decúbits, és a dir, quan s’està enllitat…

A més, però, el terapeuta ocupacional també s’encarrega de promoure l’estimulació cognitiva de la persona gran amb qui treballa per tal de millorar l’atenció, la memòria i les habilitats socials.

El terapeuta ocupacional també s’encarrega de les activitats d’estimulació cognitiva.

Més informació

• Teràpia Ocupacional, el nou servei de la Residència Nazaret. En aquest article, el terapeuta ocupacional de la Residència Nazaret de Malgrat de Mar explica com és el dia a dia de la seva feina i quines són les seves tasques.
• A. L. Corregidor Sánchez. Terapia ocupacional en geriatría y gerontología. Bases conceptuales y aplicaciones prácticas. Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG). Madrid: Ergon, 2010. Aquest llibre ofereix informació teòrica detallada sobre la teràpia ocupacional però també casos pràctics amb la seva solució.