A la residència, com a casa

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×

Hi ha una pregunta que professionals, família i residents tenim en comú: es poden mantenir els vincles amb la llar un cop s’és a la residència? Als centres residencials de l’IRSJG considerem que no només és possible, sinó que és desitjable i molt positiu per al resident i la seva família. A continuació us donarem algunes pautes i us explicarem què fem des de les residències de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona per minimitzar les percepcions negatives del canvi de llar.

Com hem comentat en una entrada anterior sobre l’abandó de la llar, la casa està plena d’objectes personals amb què la persona gran se sent molt identificada, estan plens de records i són part de la seva pròpia vida. És per això que a les nostres residències donem facilitats als residents perquè puguin personalitzar la seva habitació, el seu espai. Amb la personalització de l’espai, la persona gran preserva la seva identitat i manté algun dels records que constitueixen un vincle amb el seu passat i amb el futur de la seva família.

Un altre aspecte clau és la preparació i la informació, tant la informació que se li dóna a la persona gran abans d’anar a la residència com la que la residència obté de part del nou resident i que ajudarà a seleccionar un bon company d’habitació -en cas que les habitacions siguin compartides- o uns bons companys de taula.

I el darrer aspecte, però potser el més important: les visites de retorn de la persona gran a la seva antiga llar i al veïnat i les visites i trucades freqüents dels familiars i amics al centre.

Des de la residència, també animem els residents perquè continuïn realitzant, fins on els sigui possible, les activitats que feien abans, així com a participar a les  activitats que es realitzen a la residència. Fomentem també la participació dels residents en l’organització del centre, ja sigui a través del consell de residents o de l’aportació directa de suggeriments.

habitacio-personalitzada

Habitació d’una resident de la Residència Nazaret de Malgrat de Mar

Us deixem ara amb un vídeo de la Residència Nazaret de Malgrat de Mar on una de les seves residents, la Maria Nin Llinares, ens parla de la seva vida a la residència i de per què s’hi sent com a casa. En el vídeo també podreu sentir les explicacions dels professionals del centre, els que fan possible que la Maria i altres residents s’hi sentin com a casa.

Llegiu la transcripció del vídeo

Maria: -Em dic Maria Nin Llinares i vaig néixer el 1926 a Vilassar de Mar.

Germana Sacramento Hueso. Superiora del Centre: -Vivim en un clima “de hogar”. Hi ha una atenció molt personalitzada. Tots ens coneixem pel nom. El personal ja coneix les necessitats d’un resident, de l’altre… Hi ha molta relació del personal amb les famílies i també entre les mateixes famílies dels residents. Nosaltres diem que és com una gran família.

Maria: -Doncs al dematí… pues… em desperten, faig una mica la mandra, però aleshores poso els peus a terra, em dutxo si en tinc ganes i si no en tinc ganes, no em dutxo.

Mercè Capellán. Treballadora Social: -Des de l’inici, quan es fa l’ingrés, cada professional, des de la seva àrea, des del seu punt de vista i amb les seves eines, valoren aquella persona: la fisioterapeuta, la doctora, infermeria, el treball social, l’educadora… perquè després, abans d’un mes, ens reunim, ens reunim totes -i una auxiliar, l’auxiliar de planta o la seva referent – per veure com aquesta persona s’està adaptant a la residència i si… les necessitats que hi té nosaltres els serveis els hi adaptem.

Maria: La Míriam ens llegeix el diari, llavors ens diu endevinalles i quan acaben, ens posem a pintar.

Maryam Kebbeh. Educadora Social: -Normalment cada matí fem el taller de premsa, on comentem les notícies, els fets més importants de l’actualitat. És un taller que fem perquè els residents no perdin la connexió amb la realitat. En aquest taller intentem fer una mica de debat. També fem un taller de manualitats, on fem manualitats que estan relacionades amb els fets més importants i el taller de pintura, que és un dels que més els agrada.

Tenim un racó de cinema, que és un espai on ells poden apuntar les pel·lícules que més els agraden i nosaltres intentem buscar aquestes pel·lícules i posar-les.

Maria: -D’activitats, generalment, fan gimnàs, però jo no en faig: sóc molt gandula i no. Però fan gimnàs, amb una nena molt maca.

Mª Dolores Marzo. Fisioterapeuta: -Fem uns grups. El grup de manteniment, que es fa als matins, que és per gent més autònoma que vol mantenir el seu estat físic. Després, uns grups de psicomotricitat, que es fan a les tardes, que són gent amb alguna patologia física. Són grups més reduïts, per tant l’atenció pot ser més individualitzada, i després es fa un grup de psicomotricitat fina, també a la tarda, que és un grup per treballar la psicomotricitat fina de les mans, la plasticitat i la flexibilitat.

Maria: -Al bingo jo de tant en tant baixo, però no gaire, no. És que jo a les tardes faig ganxet. M’agrada molt la labor. Pujo a dalt a l’habitació, que m’agrada molt estar tranquil·la, i faig ganxet, i miro les plantes que tinc al balcó, les rego…

Maria: -El menjar? Que et penses que a casa teva menjaries així? Ni pensar-ho!

Teresa Fontrodona. Responsable de serveis hotelers: -A diferència d’altres residències, on hi ha càtering, aquí tenim cuina pròpia, on elaborem tots els plats, i passem tots els controls de sanitat i higiene. A l’hora d’elaborar els menús, nosaltres tenim en compte que siguin sans i equilibrats i que hi hagi varietats de fruites i verdures, de productes frescos i de temporada.

Germana Sacramento Hueso, Superiora del Centre: -Tots ens coneixem, inclús pel nom de les famílies. No diem “el fill de”, sinó el nom dels fills i dels néts, i això també fa que això sigui la gran família que diem.

Maria: -Diuen que és un hotel de 5 estrelles -però jo n’hi posaria 10. Això no ho graveu, eh? Però s’hi està molt bé, sí!

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×

Etiquetes: , ,

0 Flares Facebook 0 Twitter 0 Google+ 0 0 Flares ×
Licencia de Creative CommonsAquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Unported