La recompensa de cuidar

En aquest blog hem parlat de la sobrecàrrega del cuidador o dels sentiments negatius que pot experimentar en alguns moments.

Cuidar una persona gran malalta o dependent és, sens dubte, una situació estressant,  però també una oportunitat de creixement personal.

És important prendre consciència que cuidar no aporta només dificultats. Si el  cuidador té els recursos adequats i uns bons mecanismes d’adaptació, podrà viure també els aspectes gratificants de l’experiència.

Atendre una persona dependent és una situació en què s’aprèn i que pot aportar molt emocionalment.

Diversos estudis realitzats entre cuidadors informals fan referència als guanys del cuidador, com els canvis positius derivats de la seva relació amb la persona dependent.

Així, els cuidadors parlen de que aquesta experiència els ha ajudat a:

• Organitzar millor el propi temps. A gestionar, prioritzar i organitzar amb eficiència.

• Tenir més paciència i ser una persona més comprensiva.

• Gestionar millor les pròpies emocions.

• Ser més fort i capaç d’enfrontar-se a l’adversitat.

• Comunicar afecte.

• Incrementar els coneixements i habilitats a l’hora de tenir cura de les persones.

• Estar més a prop del familiar dependent i tenir un sentiment de reciprocitat (poder tornar al familiar les atencions prèviament rebudes).

• Créixer en la pròpia fe i en la vivència espiritual.

Cuidador i persona atesa donen i reben afecte i cures mútues en una relació d’una naturalesa emocional com n’hi ha poques.

Per això és tan important aprendre a cuidar i a cuidar-se i cercar les ajudes i els suports (familiars i professionals) necessaris per poder viure la situació amb la menor ansietat possible i aprofitant al màxim la vivència personal que això suposa.

Estàs cuidant una persona dependent? Què has après? Pots parlar-nos dels aspectes positius de la teva experiència?